Fronleichnam (toma ya!)

Haureu de disculpar aquest silenci electrònic que he mantingut la darrera setmana. Vàrem estar de jornades, i ja se sap que són molt absorbents... a més, feia 2 anys que no assistia a una conferència de geòlegs (concretament, sedimentòlegs), i m'ha calgut enfocar les neurones per seguir les xerrades. Per si fos poc, em vaig apuntar a una excursió (amb el Hilmar), que m'ha servit per dues coses: a) saber positivament que NO serveixo gaire per anar al camp, b) recuperar un contacte que vaig fer al congrés de geologia d'Espanya de Saragossa. Del primer punt, no cal que digui res més: per això m'he vingut aquí, per superar aquest dèficit. Del segon punt, anem a parlar de causalitats (la meva ànima científica demana disculpes per la falta de rigor ortogràfic).

Resulta que en el congrés de Saragossa em vaig apuntar a una excursió de dos dies a veure meravelles de la Tectònica per la província de Terol, i vaig coincidir amb un parell de nanos amb qui vam funcionar molt bé... a l'autocar (fent-la petar), al camp (em van ajudar a refrescar la memòria, i em van re-ensenyar a veure amb ulls de geòleg), i a l'hotel (ja que ens va tocar compartir habitació). I ara me'ls he tornat a trobar, dos anys després, a 2000 km de distància, a Göttingen! I a part de xerrar durant el congrés, i anar a sopar plegats i fer-los d'intèrpret, doncs hem acabat anant a la mateixa excursió, per casualitat. Divertit, oi?

Però ara ja ha passat el congrés i l'excursió. Aquesta setmana ha tocat treballar en tres comunicacions per a un congrés a Lieja al setembre. I com que la deadline era el 15 (o sigui, avui), hem anat de corcoll... Presentades les disculpes, deixeu que us recordi que avui dijous (a més de ser una deadline) també és... "Fronleichnam" (Corpus christi, vaja! Vallesana, és avui que volen els ous per les fonts de Barcelona?). I si per Pfingstmontag tothom feia festa, doncs resulta que Fronleichnam és massa catòlica, i només se celebra al sud, a Baviera. O sigui que avui he treballat amb moltes ganes.

I de moment, no hi ha res més per afegir. Que tingueu un "Happy Estatut", que jo em quedo amb el Mundial (molt menys sorollós i vergonyant). El proper dia parlarem d'aquest tema...

Wochenende Sanssouci

Aquests alemanys s'ho munten molt bé, amb això dels dies de festa. Recordo quan comentàvem amb Nimue que, entre tantes coses que es globalitzen, hauriem de fer el mateix amb les celebracions de totes les festes d'arreu (dies sants i seculars). Si tan sols afegissim els caps d'any, ja compensariem els efectes del boicot-no-propugnat-per-ningú sobre la venda de Cava! El cas és que el comentari ve perquè demà celebrem Pfingstmontag (i.e., Dilluns de Pentecosta). Si no em falla la memòria, els cristians celebren una teofania (concretament, l'aparició de llengües de foc sobre els caps dels a-posteriori-anomenats-apòstols, 50 dies després de diumenge de Pasqua), cosa d'allò més catòlica. Doncs vet-ho-aquí que a casa no li fem gaire cas, a aquest dia, i a Deutschland és festa nacional...

Així que m'he trobat amb tres dies de festa per davant. Com que acabo d'arribar i encara no tinc un cercle de coneguts digne de tal nom a Göttingen, i per tal de no fer-me pesat a can Hilmar, he decidit anar a fer-me pesat a ca l'Enric, un amic que viu a Hannover (fins a finals de juliol, que se'n va a treballar a Sydney, ja tinc mala sort!). I com que el bon home sap ser un excel·lent amfitrió, m'estic passant un magnífic cap de setmana sense cap preocupació: un cap de setmana de gossos, o a cos de rei, segons es miri. Porto tot el cap de setmana del llit a taula, de taula al parc, del parc al sofà, del sofà a taula, de taula al llit... No sé si fan saltar ous a les fonts, com a BCN, però tampoc tinc ganes d'anar-ho a veure! Per ara, seguiré sent un apèndix del chez longe, fins demà dilluns al matí, que me'n torno al meu habitacle.

Abans d'acabar, m'agradaria però fer-vos esment d'un parell d'articles apareguts avuí mateix a El País sobre la situació de la ciència a Espanya (aquí) i a Alemanya (aquí). No és que em vingui molt de gust remenar a la ferida, però bé... ara que me n'acabo d'anar, té mala llet que em publiquin aquestes coses... vosaltres mateixos, jutjeu, sinó, després d'haver-los llegit.

Willkommen in Göttingen!

Em permetreu que aprofiti aquesta tribuna per comunicar formalment al Cosmos la meva intenció d'esborrar del calendari la tarda del 31 de maig, almenys la del 2006. Quina mala sort! Abans de començar amb la llista d'infortunis d'ahir (tots ells banals, això sí) deixem clar que estic bé. Göttingen és una ciutat força petita, molt acollidora, i plena de verd. Al departament m'han acollit amb els braços oberts, i l'únic que puc dir és que trobo a faltar el meu llit (i la vostra companyia, clar).

Fetes les presentacions ("audiència: Göttingen, Göttingen: audiència"), anem al gra. Ahir vaig decidir dedicar la tarda al primer "round" de paperassa. Me'n queden uns quants per davant... ahir tocava passar pel gimnàs de la uni, anar a l'estació a fer-me un BahnCard50 (un carnet per tenir descomptes al tren) i anar a comprar el més necessari per viure: manduca per esmorzar i sopar. Com veureu, els meus plans i la realitat no van encaixar gaire, tot i que no van arribar als extrems de Greifswald (podeu consultar el "des del Bàltic amb amor ... :-p" o "Aventures, IIIa part").

Vaig arribar al gimnàs ("20 minuts xino-xano des del departament" -> "necessito una bici"), i després de fer-me entendre com puc, em van explicar que aquelles instalacions són només per a membres de la comunitat universitària. Em vaig sentir observat com si estigués en una peixera ("per què aquestes coses només les sentim els vergonyosos?") i finalment vaig arribar a la conclusió que per viure en aquesta universitat necessito un carnet de membre de la comunitat universitària. Més paperassa per fer!

Quan surto del gimnàs, se'm posa a ploure. Vaig arribar a l'estació ("20 minuts xino-xano des del gimnàs" -> "necessito una bici") a punt de començar a sentir la mullena. Sort que el forro polar que duc és força bo. Vaig trobar de seguida l'oficina de la Deutsche Bahn (la RENFE d'aquí) i mentre m'esperava a la cua (amb la sensació de ser un aneguet lleig i xop), vaig recordar que m'havia deixat tota la documentació a l'habitació, incloent-hi les targetes de dèbit! Miro el moneder i ... tatxan!!! 23 euros i pico! En aquest punt ja se'm va fer evident que la tarda seria poc productiva.

Resultat: de tots els papers que haig de fer (padró, oficina d'estrangers, casa, banc, gimnàs, biblioteca, tren, etc.), no n'he fet encara ni un. I no només això! A sobre me n'haig de fer un altre (el carnet de la uni). Un altre dia em dedicaré a explicar l'ordre que cal seguir per fer tota aquesta burocràcia, perquè òbviament és molt estricte.

Però seguim a amb la tarda gloriosa, que encara no s'ha acabat! Només em quedava l'opció d'anar al supermercat a comprar estrictament el més necessari per passar dos o tres dies. Així que a corre-cuita em vaig fer una compra mínima (això sí, vaig calcular tan bé que només em van sobrar 35 cèntims... i la mirada de la caixera també em feia sentir com un aneguet lleig), i vaig esperar que el Hilmar em vingués a buscar amb el cotxe, tal i com haviem quedat. A partir d'aquí les coses van anar millorant ("bienaventurados los que están en el fondo del pozo, porque de ahí en adelante solo cabe ir mejorando", Serrat dixit), i el sopar amb ell i la Ina va estar de meravella. Les nenes es van portar força bé, i a les 10 ja estavem sopats. Quan vaig arribar aquí a casa, vaig agafar el llit amb moltes ganes, i aquesta nit l'he dormida com feia dies que no ho feia. Sembla que tenir un mal dia ajuda a tenir una bona nit.