6/01/2006

Willkommen in Göttingen!

Em permetreu que aprofiti aquesta tribuna per comunicar formalment al Cosmos la meva intenció d'esborrar del calendari la tarda del 31 de maig, almenys la del 2006. Quina mala sort! Abans de començar amb la llista d'infortunis d'ahir (tots ells banals, això sí) deixem clar que estic bé. Göttingen és una ciutat força petita, molt acollidora, i plena de verd. Al departament m'han acollit amb els braços oberts, i l'únic que puc dir és que trobo a faltar el meu llit (i la vostra companyia, clar).

Fetes les presentacions ("audiència: Göttingen, Göttingen: audiència"), anem al gra. Ahir vaig decidir dedicar la tarda al primer "round" de paperassa. Me'n queden uns quants per davant... ahir tocava passar pel gimnàs de la uni, anar a l'estació a fer-me un BahnCard50 (un carnet per tenir descomptes al tren) i anar a comprar el més necessari per viure: manduca per esmorzar i sopar. Com veureu, els meus plans i la realitat no van encaixar gaire, tot i que no van arribar als extrems de Greifswald (podeu consultar el "des del Bàltic amb amor ... :-p" o "Aventures, IIIa part").

Vaig arribar al gimnàs ("20 minuts xino-xano des del departament" -> "necessito una bici"), i després de fer-me entendre com puc, em van explicar que aquelles instalacions són només per a membres de la comunitat universitària. Em vaig sentir observat com si estigués en una peixera ("per què aquestes coses només les sentim els vergonyosos?") i finalment vaig arribar a la conclusió que per viure en aquesta universitat necessito un carnet de membre de la comunitat universitària. Més paperassa per fer!

Quan surto del gimnàs, se'm posa a ploure. Vaig arribar a l'estació ("20 minuts xino-xano des del gimnàs" -> "necessito una bici") a punt de començar a sentir la mullena. Sort que el forro polar que duc és força bo. Vaig trobar de seguida l'oficina de la Deutsche Bahn (la RENFE d'aquí) i mentre m'esperava a la cua (amb la sensació de ser un aneguet lleig i xop), vaig recordar que m'havia deixat tota la documentació a l'habitació, incloent-hi les targetes de dèbit! Miro el moneder i ... tatxan!!! 23 euros i pico! En aquest punt ja se'm va fer evident que la tarda seria poc productiva.

Resultat: de tots els papers que haig de fer (padró, oficina d'estrangers, casa, banc, gimnàs, biblioteca, tren, etc.), no n'he fet encara ni un. I no només això! A sobre me n'haig de fer un altre (el carnet de la uni). Un altre dia em dedicaré a explicar l'ordre que cal seguir per fer tota aquesta burocràcia, perquè òbviament és molt estricte.

Però seguim a amb la tarda gloriosa, que encara no s'ha acabat! Només em quedava l'opció d'anar al supermercat a comprar estrictament el més necessari per passar dos o tres dies. Així que a corre-cuita em vaig fer una compra mínima (això sí, vaig calcular tan bé que només em van sobrar 35 cèntims... i la mirada de la caixera també em feia sentir com un aneguet lleig), i vaig esperar que el Hilmar em vingués a buscar amb el cotxe, tal i com haviem quedat. A partir d'aquí les coses van anar millorant ("bienaventurados los que están en el fondo del pozo, porque de ahí en adelante solo cabe ir mejorando", Serrat dixit), i el sopar amb ell i la Ina va estar de meravella. Les nenes es van portar força bé, i a les 10 ja estavem sopats. Quan vaig arribar aquí a casa, vaig agafar el llit amb moltes ganes, i aquesta nit l'he dormida com feia dies que no ho feia. Sembla que tenir un mal dia ajuda a tenir una bona nit.

2 Comments:

At 3/6/06 16:55, Blogger raimon said...

permetre comentaris ha volgut dir canviar l'estructura del blog de dalt a baix. Cromàticament potser no hi hagi canvis substancials. Espero que ara no tingueu problemes

 
At 3/6/06 21:48, Anonymous Anònim said...

Bé, a veure si ara tinc més sort... :o)

Un blog... bona idea. Movent-nos amb els temps, i tot aixó... home, he de reconèixer que és més cómode anar rebent e-mails, però això és més interactiu, la qual cosa no està gens malament, que ja n'hi ha prou, de mandra!

M'alegra saber que estàs bé i ben (raonablement) instal·lat en terres germàniques. Ja se que no et ve de nou, però, d'expat a expat... bona sort. ;o)

I... s'agareix l'esforç per tal que ens poguem comunicar amb tu per questa via :o)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home