Volare (eeeeeé)

Tinc 30 anys. I 9 dies.

Això no se celebra cada dia (els 30 anys, clar). Fer uns anys rodons, no és que tingui una gran importància per se: al cap i a al fí, és el resultat d'una convenció. Si féssim servir una base de numeració diferent, no els hauria celebrat d'aquesta manera. Si no tinguessim deu dits a les mans, segurament no hauria fet res especial. Però bé, la vida és plena de convencions que ens ajuden a entendre'ns: i si no, intenteu fer servir un mapa amb el nord a baix, i veureu...

Per celebrar-ho vaig fer dues coses: una de nova i una de ja feta. En ma vida havia volat sense motor. Així que (sorpresa, sorpresa), el Joan-Jordi em va regalar un passeig en avió a vela (i no en globus :-s). Sí, sí: a vela. Et fiques en un trasto sense motor, com un ou amb ales, i una avioneta t'estira i et puja fins que trobes un corrent d'aire calent ascendent. Llavors deixes anar el cordó (umbilical) que et lliga a l'avioneta, i apa! A pujar i baixar! És impressionant! I com que això ho has d'anar a fer a Òdena, de passada et regalen una vista de Montserrat que no té preu. Quan tens trenta anys és una cosa que ja pots fer ;-).

La segona cosa va ser una trobada de persones estimades. El primer cop me la van organitzar ma mare i ma tia quan en vaig fer 18. Aquest cop ho vaig fer jo. Gairebé tots els que llegiu això hi éreu (alguns els dos cops). Aprofito per tant aquesta tribuna privilegiada per agraïr-vos que vingueussiu. Ara tota la blogosfera ja sap que ens vam trobar l'Ana, l'Anabel, l'Arnau, El Christian, L'Eloi, el Joan-Jordi, el Josep, la Júlia, la Laura, la Maite, el Marc, les dues Mariones, la Mercè, la Meri, el Miquel, la Mireia, la Núria, la Obi, el Pàtrick, el René, el Roger, la Rosalía, la Teresa, la Vicky i un servidor. Però alguns altres hi ereu parcialment: l'Anna, a qui mai aviso, i sempre està prop (coses dels cosins segons de cosins segons ;-); el Jordi des de València; la Laura a l'altra banda de l'Atlàntic; la Maribel, la Mireia i la Neus, a qui jo feia de dolces vacances; la Patri, també de vacances; la Sílvia, l'Ariadna i el Pau, que al final no van poder venir; la Ruth i la Vane, ves a saber on (cada una pel seu compte!); els dos Xavis, un liat a Jaca, l'altre amb la seva iaia, el Roger, en alguna metròpolis del món mundial; el Quim, el Tomàs, el Miquel i el Valentín (que no llegeixen gairebé mai això)... I clar, l'Arnau, la Maribel i l'Aurora, que sempre duc a la cartera (ningú més te aquest privilegi). Gràcies per venir, gràcies per ser-hi. Cada un a la seva manera.