Viatge a la Xina

Ahir vaig tornar de la Xina, o com ells l'anomenen, el Regne del Mig (Zhonghuo). Hi he anat per una conferència d'aquelles que fem a la feina, la trobada anual d'una associació internacional per al foment de l'ús de les matemàtiques en geologia... de fet, en aquesta intimitat comfesso que enguany no hi volia anar, perquè a les altres edicions d'aquest congrés sempre m'ha costat un munt entendre els xinesos, perquè no tenia prou peles al projecte que em dona de menjar per pagar un viatge tan lluny, i perquè fa un parell d'anys em vaig proposar que no tornaria a fer un viatge tan llarg sense aprofitar i fer-hi una setmaneta de vacances.

Però finalment em vaig veure obligat a anar-hi, perquè em van donar un premi! L'associació aquesta dóna quatre premis bianualment (dos cada any), i en tenen un dedicat als joves investigadors. En el nostre cas, a diferència del què tinc entès que passa en camps literaris, un deixa de ser "jove" amb 35 anys. El premi en qüestió no és res més que una placa, una presentació convidada al següent congrés amb les despeses pagades (en el meu cas, aquest de la Xina), i naturalment, l'honor (o si parlem en termes materialistes, una línia gruixuda al currículum).



El congrés va durar 4 dies, incloent una excursió a la Gran Muralla, al tram que està més a prop de Beijing ("la capital del nord"). Després ens vam estar un parell de dies visitant la ciutat, i el primer cap de setmana d'agost vam dedicar-lo a visitar la ciutat. Aquell dissabte vam marxar cap al sud, a Wuhan, una ciutat de 5 milions d'habitants a la riba del riu Yangtsé, on no vam passar ni dues hores. Vam agafar un minibús, i ens em vam anar al Mont Lushan, on vam passar tres dies entre boires, vent i pluja. El paisatge que s'endevinava entre les boires ens feia pensar que ens estavem perdent una muntanya única, però contra el temps no es pot fer res... Finalment vam tornar a Wuhan, vam fer una xerrada a la uni, vam visitar la ciutat, i vam marxar cap a Beijing, amb el tren nocturn. El darrer dia el vaig passar al Palau d'Estiu, un jardí als afores de l'antic Beijing (ara totalment envoltat de ciutat), i ahir vaig tornar via Frankfurt cap a Göttingen.



El viatge ha estat tota una experiència. Les xerrades van anar molt bé, i el congrés va ser força productiu (en altres he tingut més sensació de saturació que en aquest). El contrast cultural és brutal, tot i que no paràvem de recordar-nos els uns als altres que l'Espanya pre-europea de fa 40 anys no era tan diferent. A part de les escopinades, que amb tanta alegria són capaços de llençar a la moqueta del millor restaurant, és un país de maleducats, en concret al volant (agressius, irrespectuosos, impulsius, impacients... un caos pitjor que el de Nàpols). Feiem broma que amb les polítiques de control de la natalitat, al final aconseguiran un país de fills únics malcriats... I si això ho multipliquem per 1000 milions, ja us podeu imaginar el maldecap dels polítics xinesos. Per cert, que el primer ministre és el geòleg més poderós del món... i es nota.