De Greifswald al cielo ;-)

---------- Forwarded message ----------
From: Raimon Tolosana
Date: Oct 22, 2004 10:03 AM
Subject: De Greifswald al cielo ;-)

Hola per quarta vegada,

suposo que pensareu que els temes se'm deuen acabar ja, no? jo també em pensava que després de gairebé un mes i mig ja no em quedarien novetats per explicar. Afortunadament, l'Administració, en la seva infinita providència, m'ha atorgat la possibilitat d'explicar-vos-en una altra que no us podeu perdre...

Pels que no ho sabeu, aquí estic becat (espero no ser el Becario Eterno, però aquest cop no em queixaré...). De fet, em vaig presentar a quatre programes de beques, que té mèrit: a finals de març, a una de la Generalitat; a mitjans de maig a una del DAAD, al juny a una de la UdG, i finalment, a finals de juliol a una de la IAMG (International Association for Mathematical Geology, de la qual sóc un orgullós "student member" des de fa tres anys). Les tres primeres eren idèntiques (estança aquí, del 14 de setembre al 20 de desembre). A finals de juny, els del DAAD es posen en contacte amb mi via e-mail i em fan notar que entre el 14 de novembre i el 20 de desembre no hi ha tres mesos, com jo havia posat a la sol·licitut que els vaig enviar:
em poso de tots els colors, demano mil disculpes, i els envio les bones dades. Al cap de poc, la Generalitat em denega la seva (era d'esperar), cosa que em dóna més puntets per la de la UdG. El DAAD té el bon gust d'enviar-me la concessió de la beca a casa, a Sabadell, el mateix dia que jo marxo a Saragossa passant per Girona (sí, ja sé que no ve molt de camí...). Els nois i noies aquests del DAAD havien decidit que la meva incompetència omplint sol·licituts mereixia el premi de donar-me només dos mesos de beca, entre el 14 de setembre i el 14 de novembre... Total, a Saragossa me'n vaig sabent que tinc dos mesos pagats, i ja veurem que faig amb la resta del temps. Quan en torno, em trobo la agradable sorpresa que la UdG m'ha concedit l'ajuda íntegra: els 3 mesos ! perfecte! Renuncio als dos primers i així tinc els tres mesos, amb el prestigi que pot donar haver obtingut dues beques (pots comptar!). I fins aquí tot bé... fins que a finals de la setmana passada un paio de la AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca) em diu que finalment m'han concedit l'ajut de la Generalitat íntegre (que son MOLTS calers per la meva escala). Però com que ara ja he cobrat els diners de les altres dues beques, no puc acceptar aquesta sense més, així que els demanaré (encara no ho he fet, però aviat, aviat) que em paguin aquest mes de desembre i dos mesets més a la primavera... si em diuen que sí perfecte, perquè a la primavera això ha de ser preciós. Però repassem: convocatòria finalitzada el 29 de març, denegació el 12 de juliol, re-concesssió sorpresa oficiosa el 12 de novembre, petició de canvi el 27 de novembre (aprox)... quan creieu que em diran que sí o que no? arribarem a finals d'any? Ahhh, els insondables misteris de Nostra Senyora d'Administració! Entre tant, igual em concedeixen també la de la IAMG, que està ara mateix en discussió. Què us sembla, farem un 4 de 4? L'any passat vaig fer un 0 de 3...

Apa, us deixo ja que me'n vaig a fer una visita de cap de setmana als amics de Göttingen (Hilmar, Ina i la "schrumpfte" Lilly ;-). La setmana que ve no sabreu res de mi via e-mail, perquè dimecres baixo a Barcelona a recarregar les piles... m'estaré fins dimarts, però no crec que em doni temps a pujar a Girona (a més, és Sant Narcís i estareu tots ressacosos).

A reveure
Au revoire
Auf wiedersehen (wiederlesen)

Raimon, amb la maleta a la porta

Aventures, IIIa part

---------- Forwarded message ----------
From: Aleazar Schmidt
Date: Oct 11, 2004 11:10 AM
Subject: Aventures, IIIa part

Hola a tothom,

Aquestes darreres setmanes ja comencen a ser més uniformes... no tinc cap cosa excepcional per explicar-vos (excepte una petita anècdota que em reservo pel final), per tant tindrem una conversa d'ascensor: quin temps fa? Alguns m'ho heu preguntat, i gairebé tots coneixieu la meva por de passar-me tres mesos com a Oxford, o a Vic: emboirat. Doncs de moment, i sembla que durarà, res de boira! El sol lluu cada dia, una bona estona (o hauria de dir "la sol", perquè aquí, a les terres germanoparlants, el sol és "ella", com en àrab!), però escalfar... diria que no gaire, realment! No sé si ja us he explicat que el vent no para de bufar, i és fred (deixem-ho en fresc, sé que pot ser pitjor). En definitiva, que "la sol lluu, però no escalfa" (Gerald dixit, traducció: R. Tolosana-Delgado). I naturalment, una conseqüència evident de l'excés de vent i el dèficit de muntanyes(*1) és com canvia el temps: com diuen els escocesos, "si no t'agrada el temps que fa ara, espera cinc minuts". Recordo un dia que vaig aixecar-me amb un sol radiant, a les 9 va fer una hora de boira densa (l'unic dia!), a les 11 va tornar a sortir el sol, al migdia plovia considerablement, a primera hora de la tarda va fer sol, i quan sopava tornava a ploure... vaja, que esquizofreneja una mica, el temps, aqui dalt. De totes maneres, estic content perquè una hora de boira al més és una quantitat que puc suportar perfectament!

I l'anècdota: m'agradaria comentar-vos com m'ho he fet per aconseguir la clau de la porta d'entrada de l'edifici on treballo. El primer dia, quan vaig arribar, el Gerald ja em tenia preparada una clau de la sala on està el seu despatx, però no en tenia cap de la porta principal: semblava que no calia, perquè tanquen a les 16h. Perfecte! Divendres, després d'enviar-vos la segona carta, m'estava acabant quatre coses abans de marxar, quan el Gerald va decidir que ell anava passant. Val, perfecte, fes, fes... ens veiem dilluns, "schöne Wochenende" i blabla... vint minuts després agafava els tripaus i marxava... vaig arribar a la porta de l'entrada. I, naturalment, tancada. I us creieu que hi havia algú més a l'edifici? Noooooo... aqui son molt prusians, fins i tot (o especialment?) per marxar cap a casa quan és l'hora! Després d'imaginar-me el plaer d'un cap de setmana sencer, tancat en un edifici vell, dormint en un terra de fusta que cruix com una mala cosa, sense menjar... vaig considerar que no valia la pena perdre els estreps, i me'n vaig tornar a l'ordinador (no tinc telèfon...), a buscar qui hi havia encara al Messenger que parlés anglès... Perfecte! Un de vosaltres (nacionalitat belga, però de Sant Cugat del Vallès) em va fer el gran favor de trucar al Gerald (que té cognom amb una pinta d'holandès important, però és de Baviera) des de Barcelona a HGW (*2;Alemanya) perquè vingués a treure del cau un servidor (nacionalitat espanyola, però de Barcelona-sur-mer). El resultat de tanta habilitat: el dilluns ja tenia clau.

Au, això és tot de moment. Espero que estigueu disfrutant (hàgiu disfrutat) del VOSTRE pont... grgrgrgrgrrrr

Raimon

PS: no voldria deixar passar l'oportunitat sense explicitar les excel·lències dels serveis de missatgeria instantània, sense els quals ara pesaria tres quilos menys...

PS2: ah, sobretot pels de la feina: dijous vaig fer una xerrada de dades composicionals, i va anar molt bé. Fins i tot diria que tenim una doctoranda a mig convertir a la secta, i el seu director de tesi amb la mosca darrere la orella... ja veurem si pregunta durant aquests dies!

Notes a peu d'e-mail:
(*1) Premi a qui sàpiga a què li diuen "muntanya" ("Berg") en aquestes contrades... a veure, deixa'm mirar el plànol, quina deu ser la més alta? ... oh, sí: 29.5 metres!!! Hi ha un munt de terra que fa 4.4 metres d'altura i li diuen "Dornberg"... clar, que segurament nosaltres diem "riu" a una cosa que a ells, realment, els fa riure...
(*2) HGW = "Hansestadt Greifswald" = "ciutat hanseàtica de Greifswald"

des del Bàltic amb amor ... :-p

---------- Forwarded message ----------
From: Aleazar Schmidt
Date: Oct 1, 2004 11:49 AM
Subject: des del Bàltic amb amor ... :-p

Hola a tothom,

per començar, us demanaré disculpes per haver trigat tant a enviar-vos el segon "mail-novel·la", com algú ha definit la primera entrega d'aquestes memòries d'un llangardaix mediterrani perdut a la costa del bàltic... un feliç imprevist que després us explicaré m'ha distorsionat la rutina diària, i per postres, no hem tingut internet a la feina durant tota la setmana.

Aquest e-mail serà més curt, perquè hi ha moltes menys coses per explicar. De fet, han estat uns deu dies menys estimulants que els del principi... només val la pena que us expliqui que en aquests moments estic empadronat a Greifswald. I els que em conegueu us preguntareu: ¿com és que a casa encara està empadronat a ca la mama, i a Alemanya el primer que fa és empadronar-se en un hotel? Doncs per amor als diners! El què podem arribar a fer per diners! Resulta que per cobrar els menys de 2000euros que el Servei d'Intercanvi Acadèmic Alemany (DAAD a partir d'ara) m'ha donat de beca necessito un compte en un banc o caixa alemany. Resulta que per obrir un compte en un banc o caixa alemany has d'estar empadronat (o registrat... "angemeldet" vaja!) en alguna adreça d'Alemanya, ves qui ho diria! I naturalment, resulta que la ditxosa oficina de registre NO està al centre... així que el Raimon, camina que caminaràs es creua Greifswald de punta a punta per empadronar-se, i arriba a la oficina vint minuts abans que tanquin... tot estava francament en contra meva, però sorprenentment, de cop i volta va sortir el sol (figuradament, no ens enganyem!) i tot va anar rodat: em van cridar de seguida, en 5 minuts em van empadronar, em van donar el paperet corresponent i mentre tornava em vaig trobar una oficina de la Sparkasse Vorpommern (caixa d'estalvis de la Pomerània "Citerior"), on em van tractar amb guant de seda. Ara ja tinc les peles, però això sí, estic empadronat a "VCH-Hotel Greifswald, Wilhelm-Holz-Straße 5-8" (alguns l'heu demanada... ß=ss). El què no sé és si ara tinc dret a votar en les eleccions municipals o europees...

I l'altre (únic) tema que us puc explicar és la visita sorpresa-"relámpago" d'un de vosaltres (mmmm... qui deu ser? premi a qui l'endevini). La "susodicha" persona (no donem pistes) em truca el dilluns a les 11 de la nit i em diu que està a Bourg-en-Bresse, venint en cotxe! Que arriba allà les 5 del matí... total, que el viatge va sortir bé (ara aquest individu ja és a casa, sa i estalvi), i a mi m'ha animat un munt aquests darrers dies... de passada, l'experiència serveix per desaconsellar a tothom que faci una animalada així! Si voleu venir, per mi encantat, però aviseu, planifiqueu amb temps i veniu en avió. Aquesta ciutat està molt lluny de tot, i no és que valgui fer 2100 km per arribar-hi, però jo ja se que sí :-p (i Berlin sí que s'ho val, sí... ningú es presta a servir-me d'excusa per anar-hi a fer-li de cicerone?)

Apa, us deixo fins la propera (posem deu dies més)

Raimon, llangardaix

PS: pels comentaris que ha aixecat l'altre mail, us comunico que aquests mails els envio a mitja agenda, incloent-hi companys i amics de feina, de fora de la feina, familia, etc. gent amb inquietuds molt diferents, però intento que alguna cosa li cridi l'atenció a cadascú, i alguns comentaris són gairebé personalitzats... espero que us agradin, i si no, doncs ja sabeu... "disclaimer: envia un e-mail y te borraré de la lista"

PS2: si algú no ha rebut el primer, el guardo... us el puc reenviar si el voleu (hohoho...)