Silencis i festes

Aquests darrers dies he estat una mica atrafegat. Espero que sabreu disculpar per tant el meu perllongat silenci. Us en faré cinc cèntims: com alguns ja sabeu, vaig passar el Sant Joan a casa, de família en família, i tenint una mica de cura del potxo de la casa. Oficialment, vaig baixar a fer un curs a la Facultat de Geologia, que va sortir prou bé (per cert, Albert, no he oblidat que t'haig d'enviar els bitllets... a veure si avui tinc temps). Però naturalment, vaig aprofitar l'ocasió per tancar quatre assumptes, que em van tenir ben entretingut. Vaig tornar el primer dimarts de juliol, i us asseguro que deixar caseta no va ser fàcil, tot i que la calor que fa per aquí dalt ajuda a sentir-se més "com a casa". Afortunadament, és una mica més seca que la de Barcelona o Girona...

Els dos següents dies van passar com una revolada, fent tota la feina que no havia fet durant els deu dies anteriors, i tota la que no pensava fer durant el darrer cap de setmana. I és que aquest cap de setmana he estat a Berlin, no pas per veure la final del Mundial de Futbol: com tots deveu saber, el meu interès en aquest tema és comparable al que li dedico a la vida sexual de l'escarabat egipci. En realitat, el meu Doktor-Gross-Vater (o sigui, el director de tesi de la meva directora de tesi) es jubila enguany, i feia una festeta de comiat, a la qual va tenir el detall de convidar-me. Va ser la ocasió ideal de veure-la (a la meva directora de tesi), ja que òbviament també va assistir (sinó, jo hauria cantat allà enmig "com un polze enganxat en una porta d'armari" ;-) . Vam passejar-nos la ciutat una altra vegada, i vam fer tot el què vam poder (sense gaire èxit, per cert) per esquivar els ramats de futbolfans que han ocupat la ciutat. Finalment, diumenge me'n vaig anar de picnic i a banyar-me a un dels llacs que hi ha dins la ciutat, amb en Christian i companyia (que són els que m'allotgen quan hi vaig, un contacte que també haig de herzlich-agraïr a la Vera). Al vespre tenia una cybercita via Skype amb el Joan-Jordi primer, i amb la penya rolera de Terrasa+Barcelona després: una meravella, això de la tecnologia moderna. Pels que us interessi, hi tinc el mateix "nick" que a la meva antiga adreça de Hotmail, que de passada ja podeu esborrar de les vostres llibretes.

He tornat aquest matí, amb un tren que sortia a les 6:30. Una idea nefasta, i no pas per haver-me hagut de llevar d'hora: de fet, amb la llum que hi ha aquí a les 4 del mati, jo ja no dormo... el problema ha estat que no tenia seient reservat, i com jo hi havia unes altres 200 persones (molts, futbolfans italians, mig borratxos i maldormits, suposo). Però ja està, ja he arribat al despatx, dutxa, esmorzar amb el cafè col·lectiu del departament a les 10 i a treballar una mica...

Encara recordo que us haig de parlar de la meva (inexistent) vivenda, i del Via Crucis de paperassa que em queda per fer, i que vaig posposant ja fa massa... i evidentment, falta que acabem de parlar de l'Estatut... ;-)